CCCB: William Kentridge
​
El dimecres dia 17 de Febrer vam anar al CCCB a Barcelona per visitar l'exposició de William Kentridge anomenada "El que no està dibuixat".
​
El CCCB és un dels centres culturals contempporanis més visitats a la ciutat de Barcelona. Està situat al Raval, té com temàtica principal la ciutat i la cultura urbana. Es va inaugurar el 25 de febrer del 1994.
William Kentridge
William Kentridge va néixer a Johannesburg, Sud Àfrica l'any 1955. Ell va néixer en un periode on existia l'Apartheid (consisteix en un sistema on es separa la població africana segons les ètnies o colors de pell). La gent blanca tenia poder sobre la gent negra (veiem diferencies en el dret a vot o la separació d'ètnies a l'escola). Ell era blanc, però tot i això va lluitar contra l'Apartheid. L'any 1994 van haver eleccions on va sortir com a president Nelson Mandela, el primer president negre. També va ser el primer any amb sufragi universal. Del 1994 fins l'actualitat han continuat havent discriminacions. Tot i això, l'any 1995 es va crear una comissió on les victimes d'apartheid poguéssin denunciar.
PEL.LÍCULES
L'exposició presenta per primera vegada la sèrie completa d'onze pel·lícules d'animació "Drawings for Projection", una sèrie que l'artista va iniciar en 1989 i que li va donar a conèixer internacionalment en el món de l'art. Kentridge va acabar City Deep, l'onzè film del projecte, al 2020, durant el confinament, i el vam poder veure en primicía en el CCCB. Els onze curtmetratges de la sèrie constitueixen una crònica crítica de la història sud-africana des de l'apartheid fins al present.
DIBUIXOS
Dins de tot film d'animació, hi ha un procés creatiu el qual pot també transportar-nos a les idees de l'autor. Fruit del mètode artesanal amb què estan treballades cadascuna de les peces, els dibuixos reunits en aquesta exposició contenen els ecos de les imatges que els han precedit, de les direccions que l'artista potser ha esbossat i ha acabat desestimant. També hi ha una altra manera de veure'ls: com a cristal·lització de la subjectivitat de l'artista connectada en línia amb el paper, a la recerca no tant de la perfecció d'una imatge com del moviment expressiu visceral que acabarà arribant a aquell punt límit que exigirà un canvi de pla.
TAPISSOS
William Kentridge ha realitzat més de quaranta tapissos durant els darrers vint anys. Sobre un fons de cartografies, unes siluetes que semblen fugides d'altres obres de l'artista recorren l'espai, evocant el pas de refugiats, manifestants, pelegrins o traginers en un joc simbòlic que troba peculiars rimes entre les crisis i problemes que afecten a Sud-àfrica i la resta del món.
L'artista considera que entre els seus tapissos i les seves peces d'animació hi ha una continuïtat subtil, com ell explícitament va dir: "M'agrada el fet que un tapis sigui una projecció congelada, un mural portàtil que puguis enrotllar i portar a la propera exposició".
