“Vampirs”, és una exposició creada per “Le cinematheque français” (una companyia françesa) i basada en el mite del vampir i tota la revolució cinematogràfica que aquesta figura fantàstica ha produït. Aquesta exhibició recull els principis literaris del vampir com ho són “Carmilla” o “Dràcula” de Bram Stoker, obres que van popularitzar aquest personatge, fins a produccions de cinema que han relacionat el vampirisme amb el món de les pel·lícules com ho és “Nosferatu”. També, l’exposició reuneix una selecció de curtmetratges de fantasia que ha inspirat el mite del vampir, des de projectes d’avantguarda fins a blockbusters. A més de mostrar pel·lícules i obres literàries, aquesta exposició temàtica exposa una selecció d’aparicions del vampir en altres disciplines artístiques, com ara els collages surrealistes, alguns gravats, pintures inquietants de l’artista contemporani Wes Lang o diferents imatges com la icònica foto de Dràcula interpretat per Bela Lugosi utilitzada per Andy Warhol en la litografia titulada The kiss.
L'exposició està dividida en cinc apartats: Vampirs històrics, vampirs poètics, vampirs polítics, vampirs eròtics i vampirs pop.
VAMPIRS. LA EVOLUCIÓ DEL MITE
VAMIRS HISTÒRICS
Aquests éssers foscos tenen inspiració en criatures de l'edat mitjana tot i que no és fins el segle XVIII, sobretot amb la publicació del llibre de Stoker, Dràcula (1897). A la primera sala hi havia un seguit de màscares, llibres i documents dels inicis d'aquesta temàtica i em va sorprendre saber que originalment els vampirs no tenien dos ullals, sinó que tenien les dents frontals llargues com les rates. Es relacionaven amb aquest animal ja que els vampirs arribaven quan havien moltes malalties igual que aquests rosegadors.
VAMPIRS POÈTICS
En aquesta secció trobem una associació entre el vampir i els actors i actrius de Hollywood que van interpretar aquests papers davant les grans pantalles. En efecte, es veu com es va caracteritzar la figura vampírica i la persona que la representava. Finalment tenim el Vamp Club on podies experimentar aquesta sensació de ser incapaç de trobar el teu reflexe, tal i com els hi passava a aquests personatges fantàstics.
VAMPIRS POLÍTICS
Normalment els vampirs eren persones discriminades, rebutjades i perseguides per la societat. Aquesta sala fa una comparació entre el rebuig que s'atribuïa als vampirs amb els polítics, amb els seus dons de persuasió, amb les ganes de moure els fils a l'ombra de tothom, de cada vegada tenir més i més i debilitar als enemics. Aquesta sala utilitza el recurs de la sàtira mitjançant vinyetes amb caricatures de dictadors i polítics ben rellevants. Em va agradar amb diferència aquesta part de l'exposició, ja que penso que va fer un enllaç molt interessant sobre el que es considerava vampir fa segles i el que actualment podríem considerar com a vampir.
VAMPIRS ERÒTICS
Un vampir era un ésser lliure sense lleis, sense normes, eren alliberats i no tenien prejudicis per això eren tan atractius, tenien el que tothom desitjava, la llibertat. No es preocupaven d'haver de seguir una rutina, simplement de complir els seus desitjos, com els sexuals. Cada vegada més es va anar sexualitzant als vampirs i vampiresses fins a fer-los molt temptadors, misteriosos, atrapants, seductors. És per això que les víctimes de les seves mossegades, al coll (símbol de sensualitat i morbo), morien. Els vampirs portaven totes les malalties de transmissió sexual que et poguessis imaginar.
VAMPIRS A LA CULTURA POP
En aquesta part final et mostra com els vampirs s'han introduit a la cultura pop protagonitzant Best Sellers, Series de televisió,cine, comics etc...
En l'anterior part es deixa clar que el vampir es un esser sexual i passional en aquest apartat es troba una evolució del vampir pasant del erotisme al romanticisme on clarament veiem com han sesibilitzat aquest personatge convertintlo en un esser amable.
Un gran exemple d'aixo es la pel·lícula ''Crepusculo 2008'' que va tenir un gran exit.
.png)
.png)
SOOOOO LAZY
"So Lazy", és una exposició dedicada a fer un elogi al malbaratament diari que els humans podem arribar a generar amb els productes o aliments. Aquesta exhibició ens intenta mostrar que l'economia no es basa en la producció i el consum sinó en la despesa com a malbaratament. Acceptar el malbaratament com una cosa necessària i plantejar un ús del temps divers comporta una disminució de la feina i articula una manera alternativa de vida en comú, en la qual la mandra agafa protagonisme. Plantejant una ficció que anhela malgastar el temps en lloc de fer-lo servir de manera productiva i destruir la riquesa abans d’acumular-la, l’exposició proposa una crítica a la hiperactivitat contemporània i introdueix l’esperança d’una redistribució de recursos i de temps capaç de repensar allò comú. Per fer-ho, la mostra aplega un conjunt d’obres –des de pintura fins a fotografia, instal·lació, vídeo o escultura– d’artistes como Priscila Fernandes, Ángela Ferreira, Alberto Gil Casedas, Sharon Lockhardt, Agnes Martin, Aernout Mik, Agustín Parejo School o Xavier Ribas, entre d’altres.
_jfif.jpg)
_jfif.jpg)